Terriblement Equivocat

Tenia l'esperança que avui fos un dia bo de passar, però avui ha estat un d'aquests dies que es fa  llarg, molt llarg, terriblement llarg, però no ha estat dolent simplement molt llarg, com si tot anàs a càmera lenta.


El matí a l'institut tenia molta de feina, però com només vaig amunt i avall sembla que només em passeig i això em du les bromes dels companys sobre la meva desorientació i la de la meva tasca.
Però ha retut, ha vengut la persona que el curs vinent em substituirà, he estat content. M'ha escoltat, i això que no és poc. Li he donat tota la informació que trobava que seria oportuna, no sé si l'he marejat més del que ell esperava, però jo ho volia fer bé. Ell no dona l'aparença de desorientat, amb això guanyaran molt a l'institut, bé guanyaran amb bastants coses més .

Després a s'horabaixa se m'ha repetit una escena per doble partida, he duit el meu cotxe a canviar el vidre que estava espanyat i he aprofitat per anar a donar sang.

La infermera que m'ha trobat que estava un poc malsofrit, m'ha volgut fer un poc de cas. M'ha demanat si estava nerviós, si em feia mal, si em trobava bé ... Al final li he dit que no m'agrada donar sang i m'ha deixat tranquil. La veritat és que  pens que és antinatural que et piqui algú amb una agulla, et tregui sang i que a damunt pretengui que jo estigui content. Que s'han pensat,  que soc un pervertit... Al final quan m'ha llevat  l'agulla i m'ha donat les recomanacions per després, m'ha dit  repetides vegades que begués molt i no alcohol precisament i que no fes cap activat física arriscada o d'esforç, que per exemple no anàs a córrer, just després m'ha mirat la panxa i ha donat per fet que no seria el cas (ostreeees)

De tornada al taller, el tècnic em  diu que li ha posat un líquid al vidre i que durant dos dies que no rentàs el cotxe, automàticament ens hem mirat el cotxe ( lo brut que estava), ens hem mirat un a l'altre i m'ha dit "supongo que no nos tenemos que preocupar por esto" (ostreeeees)

Bé, ha estat un dia llarg molt llarg terriblement llarg, i jo estava terriblement equivocat 

Terriblement Orgullós

Aquestes setmanes s'han anat farcint de bones notícies, gent molt propera a jo que s'han vist recompensats o que se'ls ha recompensat de qualque manera per coses que els agrada fer . Això m'ompl, m'agrada, estic content, estic pletòric.

Però...Quin fàstic... 

Quant errat anava. Vaig fer aquest bloc perquè estava enfadat Terriblement Enfadat. Ara estic content, orgullós. Al matí m'aixec feliç, em vaig a fer feina amb ganes, els alumnes no em deixen de sorprendre positivament tots en les seves capacitats  fan una feinada, els pares comprensius entenen la nostra feina i els esforços que duu l'educació dels seus fills. Els nostres polítics es desvetllen per nosaltres. Encara que no  surten correfocs per cap banda, els pocs que ferem seran fantàstics i la gent ens cridarà i bel·larà, per ventura al desè crit de Sexo, Sexo, Sexo den Sebastià Serrano les dones assistents es llevaran els sostens i en els tiraran pel cap. Em vaig a córrer i estic a tope, he rebaixat en un minut el meu temps des de que vaig començar.

Ostres ...

Ostres... llevat  del primer paràgraf tot és mentida, continuu Enfadat Terriblement Enfadat, encara que molt orgullós dels èxits d'aquesta gent que estim tant . I que divertida és la pel·lícula Todo  es Mentira, i que m'agraden los Ronaldos i la veu den Coque Malla

Crec que és Dolocatils que em va donar mamare no són Paracetamols, crec que he tornat flipar.