Terriblement Orgullós

Aquestes setmanes s'han anat farcint de bones notícies, gent molt propera a jo que s'han vist recompensats o que se'ls ha recompensat de qualque manera per coses que els agrada fer . Això m'ompl, m'agrada, estic content, estic pletòric.

Però...Quin fàstic... 

Quant errat anava. Vaig fer aquest bloc perquè estava enfadat Terriblement Enfadat. Ara estic content, orgullós. Al matí m'aixec feliç, em vaig a fer feina amb ganes, els alumnes no em deixen de sorprendre positivament tots en les seves capacitats  fan una feinada, els pares comprensius entenen la nostra feina i els esforços que duu l'educació dels seus fills. Els nostres polítics es desvetllen per nosaltres. Encara que no  surten correfocs per cap banda, els pocs que ferem seran fantàstics i la gent ens cridarà i bel·larà, per ventura al desè crit de Sexo, Sexo, Sexo den Sebastià Serrano les dones assistents es llevaran els sostens i en els tiraran pel cap. Em vaig a córrer i estic a tope, he rebaixat en un minut el meu temps des de que vaig començar.

Ostres ...

Ostres... llevat  del primer paràgraf tot és mentida, continuu Enfadat Terriblement Enfadat, encara que molt orgullós dels èxits d'aquesta gent que estim tant . I que divertida és la pel·lícula Todo  es Mentira, i que m'agraden los Ronaldos i la veu den Coque Malla

Crec que és Dolocatils que em va donar mamare no són Paracetamols, crec que he tornat flipar.