Terriblement Equivocat

Tenia l'esperança que avui fos un dia bo de passar, però avui ha estat un d'aquests dies que es fa  llarg, molt llarg, terriblement llarg, però no ha estat dolent simplement molt llarg, com si tot anàs a càmera lenta.


El matí a l'institut tenia molta de feina, però com només vaig amunt i avall sembla que només em passeig i això em du les bromes dels companys sobre la meva desorientació i la de la meva tasca.
Però ha retut, ha vengut la persona que el curs vinent em substituirà, he estat content. M'ha escoltat, i això que no és poc. Li he donat tota la informació que trobava que seria oportuna, no sé si l'he marejat més del que ell esperava, però jo ho volia fer bé. Ell no dona l'aparença de desorientat, amb això guanyaran molt a l'institut, bé guanyaran amb bastants coses més .

Després a s'horabaixa se m'ha repetit una escena per doble partida, he duit el meu cotxe a canviar el vidre que estava espanyat i he aprofitat per anar a donar sang.

La infermera que m'ha trobat que estava un poc malsofrit, m'ha volgut fer un poc de cas. M'ha demanat si estava nerviós, si em feia mal, si em trobava bé ... Al final li he dit que no m'agrada donar sang i m'ha deixat tranquil. La veritat és que  pens que és antinatural que et piqui algú amb una agulla, et tregui sang i que a damunt pretengui que jo estigui content. Que s'han pensat,  que soc un pervertit... Al final quan m'ha llevat  l'agulla i m'ha donat les recomanacions per després, m'ha dit  repetides vegades que begués molt i no alcohol precisament i que no fes cap activat física arriscada o d'esforç, que per exemple no anàs a córrer, just després m'ha mirat la panxa i ha donat per fet que no seria el cas (ostreeees)

De tornada al taller, el tècnic em  diu que li ha posat un líquid al vidre i que durant dos dies que no rentàs el cotxe, automàticament ens hem mirat el cotxe ( lo brut que estava), ens hem mirat un a l'altre i m'ha dit "supongo que no nos tenemos que preocupar por esto" (ostreeeees)

Bé, ha estat un dia llarg molt llarg terriblement llarg, i jo estava terriblement equivocat 

Terriblement Orgullós

Aquestes setmanes s'han anat farcint de bones notícies, gent molt propera a jo que s'han vist recompensats o que se'ls ha recompensat de qualque manera per coses que els agrada fer . Això m'ompl, m'agrada, estic content, estic pletòric.

Però...Quin fàstic... 

Quant errat anava. Vaig fer aquest bloc perquè estava enfadat Terriblement Enfadat. Ara estic content, orgullós. Al matí m'aixec feliç, em vaig a fer feina amb ganes, els alumnes no em deixen de sorprendre positivament tots en les seves capacitats  fan una feinada, els pares comprensius entenen la nostra feina i els esforços que duu l'educació dels seus fills. Els nostres polítics es desvetllen per nosaltres. Encara que no  surten correfocs per cap banda, els pocs que ferem seran fantàstics i la gent ens cridarà i bel·larà, per ventura al desè crit de Sexo, Sexo, Sexo den Sebastià Serrano les dones assistents es llevaran els sostens i en els tiraran pel cap. Em vaig a córrer i estic a tope, he rebaixat en un minut el meu temps des de que vaig començar.

Ostres ...

Ostres... llevat  del primer paràgraf tot és mentida, continuu Enfadat Terriblement Enfadat, encara que molt orgullós dels èxits d'aquesta gent que estim tant . I que divertida és la pel·lícula Todo  es Mentira, i que m'agraden los Ronaldos i la veu den Coque Malla

Crec que és Dolocatils que em va donar mamare no són Paracetamols, crec que he tornat flipar.

Terriblement Compensat

Avui no estic terriblement enfadat, ni abrumat, ni trist, ni cansat, ni .... 

Bé en realitat no tenc ni idea com em sent. Bé en realitat durant el matí he estat terriblement cansat, terriblement enfadat, molest, enfeinat i quan he arribat a casa havia de compensar tot això i amb les meves filles ens hem dedicat part del capvespre a l'edició del conte que teniem preparat per l'Aplec de Dimonis de Maig i que si no hi ha res que ho eviti ho farem per Juny. Per tant si feim una suma de sentiments de emocions i sentiments he quedat compensat emocionalment parlant,ja que si parlam d'altres aspectes continuu com sempre.

Avui només volia que els que vulgueu podeu pegar-li una ullada un poc abans del mes de juny.

Clicau a aquest "enllaç" o "aquí" i hi podreu accedir.

 Portada del conte

 D'un dia a Esporles

Terriblement Distorsionat

Ja he parlat a altres posts de la distorsió de les meves emocions. El que tenc clar és que estic Terriblement Enfadant d'una manera constant. A vegades Terriblement Abrumat, Terriblement Obsessionat, mai Terriblement Trist. Amb la meva imatge acaba passant el mateix. Ja vaig explicar la meva evolució del meu semblant. 

Des de que corr sempre em pens que la meva imatge podria ser la d'en Kenisa Bekele, inclus Usain Bolt.

Després de veure les fotos den Macià Puiggrós a les carreres de St Marc d'enguany 

I pitjor fa dos dies,  la meva imatge reflectida al mostrador del vidrier del vial, tenc clar que la meva imatge real és

Captada perfectament per Guillermo Nassif

Terriblement Abrumat

He hagut de mirar al diccionari si realment abrumat vol dir això que jo em pensava. Continuant amb les meves obsessions, no hi ha cosa que m'obsessioni més que pensar que estic usant paraules que no sé que volen dir o pitjor que els estic usant amb un significat que no té.

La meva dona va sentir una conversa entre dues al·lotes a un provadors i una li deia a l'altra que la falda marró l'esterilitzava molt més que la blava, per ventura era la primer falda anticonceptiva i no que la falda marró la fes més prima.

Crec que a tots ens ha passat, al manco no està segurs del terme correcte. Per què no hi hagi confusions la definició normativa d'abrumat és:

BRUTAL!! No només és que em pugui equivocar en el significat de la paraula, és que en català ni existeix la paraula abrumat. Ara ja ni m'interessa explicar-vos per què estic tan Terriblement Abrumat

Hoboken o les Terribles Obsessions

Soc Terriblement Obsessiu. No ho puc evitar. De totes maneres crec que tots ho som amb major o menor mesura.  Però que són les Obsessions:

"Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds i molestos. Es presenten repetidament tot i l’esforç per part de la persona d’ignorar-los o oblidar-se’n d’ells." (segons l'SCRIT)

Evidentment són una cabronada.

 Així mateix n'hi de moltes castes d'obsessions, algunes bones de dur i algunes que t'incapaciten no només per viure amb algú si no per viure amb tu mateix:



 N'hi ha d'altres que quasi millor que no visquis amb ningú:

Algunes meves:
Avui he estat obsessionat per saber on cony era Hoboken, tot perquè el Rey de las tartas, és d'aquesta ciutat.



Mostra un mapa més gran





A vegades una cançó m'entra al cap i no surt. La que més vegades la de n'Indiana Jones i la de tengo una ovejita lucera de la Mandragora:

Si el llum està apagat, si la planxa desconnectada o la porta ben tancada.

 Tot això és pot complicar encara més amb pensaments més o manco intrusius sobre la seguretat dels meus.



Ara bé allò que em té Terriblement Obsessionat és perquè estic tan Terriblement Enfadat

Terriblement Fuit i la gent és Terriblement Dolenta

"Hay mañanas  en las que lo mejor es silbar" diu una gran cançó de Los Ronaldos. Aquesta frase descriu de manera genial  el que sent els dies que m'aixec Terriblement Enfadat

 Així d'aquesta manera els matins són més bons de dur esperant que l'horabaixa o el vespre millori el meu estat. De totes maneres avui més que enfadat estava fuit.

El matí que es presentava atrafegat, l'he començat acompanyant a la meva filla al futbol, després cafè amb un company i torna al futbol. 

Quan he arribat havia començat 5' abans i al camp m'he adonat que havia deixat el telèfon al cotxe. 

"Bé esperaré al primer quart per anar-hi" estava segur on el tenia. Sempre allà mateix:  A un espai entre les marxes i el panell dels comandaments de l'aire acondicionat. L'he visualitzat perfectament.

L'àrbit pita el final del primer quart, bot d'allà on miràvem el partit, una espècia de balconada que hi ha al camp de Sineu i a la qual estam abonat un dissabte sí i un no. Pas per davant el bar i el cotxe estava gairebé al final de les pistes de pàdel. 

Brutal, caminada cap el cotxe, per no ser tan avorrida em pos la mà a la butxaca, trec el telèfon i em pos a mirar el triviados que duc a mitges amb en Serrano (he perdut quasi abans de llegir la resposta) i em pos a contestar Whatsups mentre camin cap al cotxe. Trec la clau del cotxe, l'obre i veig que a la mà duc el mòbil. Allà em don compte de lo trabucat que dec estar i em pega plorera.

Com altres vegades ho penj al Facebook (que m'agrada fer el pallasso) i en menys d'un parell d'horetes tenc 20 m'agrades. Què cabrons !!!Els fa gràcia. Sou Terriblement Dolents.

 

Terriblement Semblant

De sempre m'ha fet ràbia que em comparassin amb algú. Em malalteix de mala manera que sempre m'hagi de semblar a algú o un estereotip fixat graciós. 

Supòs que té a veure amb la necessitat de ser únics i irrepetibles. Però ho dic en serio, no es possible que m'hagi semblat a tanta gent.

Quan era petit em semblava tant a ma mare ...  Brutal!!! Era vera, tot dos som molt bruns de pell, ulls foscos, pigues per tota la cara, però no m'agradava semblar-me tant (el Freudians tendrien molt a dir d'això). 

De més gran, per la família de mamare era clavat al padrí Vicenç. Genial, però no em feia massa gràcia ja que  havia mort a finals dels '40 i no havia vist mai cap imatge d'aquell home. I si hagués estat extremadament lleig!!. 

Ja per llavors començaren les comparacions amb els estereotips, duia els cabells llargs i no era massa primmirat amb la meva imatge. Evidentment vaig passar per gitano un munt d'anys. Els llinatges de mon pare no ajudaven gaire.

De més gran ja amb els cabells llargs i més alt que quan anava a primària em digueren que semblava a un famós i a en Couto, un jugador del Barça. Supós  que això no era massa dolent, el problema és que encara no sé com és aquest home ja que no m'ha agradat mai massa el futbol i no sabia ni qui era. De totes maneres el que em va fer la comparació era un el sogre d'una amiga en unes noces i mai vaig arribar a sabre si es burlava de mi.

Més endavant supós que guanyant un poc més de pes (vaja eufemisme, he arribat engreixat uns 20 quilograms aquests darrers 20 anys) i perdent un poc més de pèl, el sogre del meu germà petit no em va voler obrir la porta de caseva perquè es va pensar que era "un moro venedors d'estores" literalment. Quant uns anys més tard vaig fer feina a sa Pobla continuà aquest estereotip i alguns poblers ja majors mai varen tenir clar si era vera que mon pare era marroquí.

Més endavant la comparació més repetida era lo molt que em semblava al meu germà gran, fins al punt que segons on no era en Ricard, si no que el germà den Marcel·lí. Això no em molestava gaire ,llevat quan em creuava amb algú que no era molt amic del meu germà, fet que es feia evident simplement amb la mirada, i voltes era incòmode.

El pitjor de tot és ara, ja fa uns anys m'ho digueren  a les noces del meu cosí Alejandro,  i ara per l'Institut m'han fet veure que és evident, però no ho reconeixeré mai. 

NO, NO EM SEMBL A EN JOSÉ CORBACHO, NI QUAN EM POS LES ULLERES

Terriblement Cansat

No és que no estigui enfadat, però avui em trob Terriblement Cansat. Ha estat un dia espès, plujós, ple de coses per fer, plujós, amb alguna decepció, amb alguna il·lusió, plujós, llarg, molt musical però molt plujós.

El més trist ha estat no poder contar el conte als menuts que havien de venir a l'Aplec de Dimonis, la pluja ho ha anul·lat. L'havíem preparat amb les meves filles i amb dibuixos de la meva filla gran.

Bé queda pendent, Terriblement Pendent

Cercant explicacions a les meves Terribles Emocions

Dins la recerca del coneixement i la saviesa per defugir del Terriblement Enfadat, avui he trobat una explicació científica del mecanismes pels quals m'enfad. Ara que ja els conec, encara estic Terriblement Enfadat.

Les emocions from jennifeta

Com podeu veure això no millora. Acabem veient a alguns que estan molt enfadats, però no Terriblement Enfadats.

Worst Toy Ever from 5-Second Films on Vimeo.

Terriblement Empegueït

Estic Terriblement Empegueït. Just el dia després que companys com en Carles Ramis, Miquel Cabrer, Rafel Ferrer entre d'altres o el meu germà Miquel tenguessin el coratge de participar a la Trail de la Serra jo he arribat als meus primers 10 km corrent. No hi ha color, però em feia ganes compartir-ho.

Com altres vegades un vídeo

Estar tan Terriblement Enfadat fa que sigui un Ignorant Terrible

Avui continuu Terriblement Enfadat, això fa que pensi que no soc del més vius. Si la saviesa és el camí per aconseguir la felicitat, sóc molt pur perquè no en surt del meu estat d'ànim.
Supòs que algun dia hauré de rompre  aquestes dinàmiques i no ser tan Ignorant, però avui un conte, el contàrem a Esporles les nines i jo.

La ciutat dels ignorants de Carles Arbat

 Els primers 25" es veuen realment malament els altres no tant.

No estic Trist. Estic Teriblement Enfadat

Bucay ens conte com la tristesa i la ira es confonen. Hi ha dies que estic tan Terriblement Enfadat que ni em mir al mirall, com vol que sàpiga quina roba m'he posat.

Cansat d'estar Enfadat

Com estic Terriblement Enfadat només vull que em deixin fer el que vull

Terriblement Enfadat

Terriblement Enfadat vol ser... 
Terriblement Enfadat serà... 
Terriblement Enfadat és ...
Amb Terriblement Enfadat esper...
De Terriblement Enfadat voldria...

Bé no sé que és, ni serà, ni vol ser res, només estic cansat, Terriblement Cansat.

Dimoni Terriblement Cansat