Terriblement Fuit i la gent és Terriblement Dolenta

"Hay mañanas  en las que lo mejor es silbar" diu una gran cançó de Los Ronaldos. Aquesta frase descriu de manera genial  el que sent els dies que m'aixec Terriblement Enfadat

 Així d'aquesta manera els matins són més bons de dur esperant que l'horabaixa o el vespre millori el meu estat. De totes maneres avui més que enfadat estava fuit.

El matí que es presentava atrafegat, l'he començat acompanyant a la meva filla al futbol, després cafè amb un company i torna al futbol. 

Quan he arribat havia començat 5' abans i al camp m'he adonat que havia deixat el telèfon al cotxe. 

"Bé esperaré al primer quart per anar-hi" estava segur on el tenia. Sempre allà mateix:  A un espai entre les marxes i el panell dels comandaments de l'aire acondicionat. L'he visualitzat perfectament.

L'àrbit pita el final del primer quart, bot d'allà on miràvem el partit, una espècia de balconada que hi ha al camp de Sineu i a la qual estam abonat un dissabte sí i un no. Pas per davant el bar i el cotxe estava gairebé al final de les pistes de pàdel. 

Brutal, caminada cap el cotxe, per no ser tan avorrida em pos la mà a la butxaca, trec el telèfon i em pos a mirar el triviados que duc a mitges amb en Serrano (he perdut quasi abans de llegir la resposta) i em pos a contestar Whatsups mentre camin cap al cotxe. Trec la clau del cotxe, l'obre i veig que a la mà duc el mòbil. Allà em don compte de lo trabucat que dec estar i em pega plorera.

Com altres vegades ho penj al Facebook (que m'agrada fer el pallasso) i en menys d'un parell d'horetes tenc 20 m'agrades. Què cabrons !!!Els fa gràcia. Sou Terriblement Dolents.